Relacions amb la cultura i altres publicacions de l'època barroca

En primer lloc, la mena de defensa de Catalunya, la seua diferència respecte a Castella i el lament per l'intent de monopolitzar la idea d'Espanya amb la d'una Castella ampliada, la queixa per l'unitarisme, ja la feia Cristòfol Despuig als Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. A més, una mica abans de l'escriptura i impressió del poema, a les dècades tercera i quarta dels segle, es va formar a Barcelona un cercle d'historiadors que van establir les bases ideològiques de la revolta de 1640: es basaven en la historiografia anterior i volien fer front al menysteniment sostingut per la historiografia castellanista. Van sortir llibres com a resposta a la historiografia castellana -traduccions i còpies de les cròniques dels reis catalans- i dins del clima de confrontació política es feia història amb implicacions juridicopolítiques.

El tipus de transmissió de l'obra analitzada és el clàssic de la literatura popular i religiosa de l'edat moderna, el plec solt. Entre les obres populars que es difonien en plecs solts, la "literatura de canya i cordill", que solia ser anònima i la venien els cecs, destaquen el teatre popular, la prosa subliterària dels memorialistes, les composicions rimades de caire informatiu o polèmic i els pamflets polítics. No solien portar els peu d'impremta, tenien caràcter efímer, que no vol dir que la difusió fos menor. En un símil, seria com els actuals tebeos, diaris o prospectes de medecines, que tenen una gran tirada, però que al cap del temps són difícils de localitzar i en alguns casos és impossible. El valor estètic d'esta literatura solia ser menor i el mèrit principal era el fet que evitava que s'estronqués la continuïtat de l'edició en català, però en el cas del poema Comparació de Catalunya ab Troia cal dir que les pretensions literàries són superiors i, encara que fa servir elements populars, també n'hi ha molts de cultes.

Així, doncs, per la temàtica tenim un poema perfectament inserit en el tipus de poemes de l'època, a mig camí entre el pamflet polític i la composició rimada de tema polèmic. Aquí és una arenga per la defensa de Catalunya, per la independència, dins del context en què es va produir, la Guerra  dels Segadors, guerra de separació per la independència. L'argument principal consisteix en un memorial de greuges infligits pels castellans a Catalunya, que justifiquen totalment la rebel·lió i en el poema s'incita prendre les armes, ja que el poema és un text d'ideologia reconeguda, favorable a la Generalitat, parcial.

No existeixen en este poema elements cultes des del punt de vista de la retòrica, en el sentit que no hi ha exuberància, ni metàfores cultistes, sinó que pràcticament les figures retòriques son comparacions o identificacions entre Catalunya i Troia i Castella i els aqueus, però sí que hi ha força elements cultes en la comparació amb Troia, ja que remet constantment a l'Eneida i a altres mites grecs i llatins, ens parla de Virgili com el poeta mantuano, hi ha abundància de cites en llatí, i intertextualitats. D'altra banda, i en consonància amb la poesia de l'època, hi abunden els castellanismes, tant des del punt de vista lèxic com mètric o prosòdic.