La dona i l’esposa en la literatura humanista

L’obra de referència és Los deberes del marido de Joan Lluís Vives.

La desigual relació conjugal

El matrimoni pertany a l’ordre de la naturalesa per Déu per complir amb la procreació. L’home ha de prendre esposa  per contenir les necessitats sexuals, per perpetuar-se en la prole i establir amb l’esposa una societat de convivència i companyia per a totes les necessitats de la vida. És un matrimoni jeràrquic i desigual en les seues funcions.

L’home ha d’assumir la seua condició superior. Ha de donar sentit al matrimoni procurant-se la dona necessària per als seus fins. El matrimoni li assegura la legitimitat de la prole i és la relació necessària per al seu benestar quotidià i per a construir la relació familiar.

En l’esposa es compleixen les necessitats primàries dels homes, la satisfacció dels desitjos sexuals i el naixement i la cura de  la descendència. És la persona necessària per a la realització d’altres tasques i de feina quotidiana. Les tasques domèstiques corresponen a la dona. La natura ha fet bé les coses: la dona, mes feble, se sotmet a l’home, perquè si no fos així, la dona s’insolentaria i reclamaria el govern de la casa i correria els carrers.

Imatges de l’esposa benèfica

Dona extremadament ocupada en la realització de la vida conjugal i domèstica, amb el naixement i criança de la prole. Vives destaca més les necessitats del marit i les utilitats que la dona li presta, des d’atendre les elementals necessitats de sensualitat i aliment fins a donar-li el suport necessari en les tasques professionals o en els assumptes econòmics, ja que s’espera que la dona sigui un alleujament del marit i que li proporcioni les cures i atencions que calgui.

S’insisteix que a l’home no li correspon fer les mateixes tasques. Les tasques domèstiques es veuen com a menors, però necessàries i útils. La felicitat conjugal és, en gran part, resultat del bon ordre domèstic de les dones, premissa necessària perquè l’home acompleixi bé les seues funcions i visqui tranquil·lament i feliç. L’home aprecia la independència i la llibertat que li proporciona este repartiment de funcions i per això disposa de més temps i energies per a realitzar tasques més elevades.

La domesticitat implica unes qualitats que ha de ser pròpies o adquirides per les dones, que aporten beneficis immaterials i simbòlics, com la mirada atenta i complaent envers el marit, la cura personal del marit (malgrat tenir criades, ja que Vives no escriu per al vulgar). Hi ha la idea que a cada home li convé una classe de dona. La relació conjugal, en absorbir l’interès i el treball de la dona i de l’home, se situa en el centre de les seues vides i és la unió primera per a tots dos. La unió conjugal és superior a les unions d’amistat.

El treball i la virtut femenina

El discurs moral a la dona casada es proposa elevar-la sobre la seua condició per tal de desvetllar en ella l’ideal de l’esforç físic i moral. La dona de valor és aquella que renuncia a les coses plaents de la vida familiar o social a favor del treball i la pràctica de la vida interior. Per a la dona, el matrimoni apareix marcat per l’abnegació i la renúncia.

La intimitat conjugal: el lleure i el descans

Se suposa que l’home, superior a la dona i responsable dels seus actes, no havia de retre comptes de la seua conducta a la dona. És bo que l’home freqüenti casa seua i es concep la relació amb l’esposa com un mitjà per evitar el carrer i els excessos.

Perquè la dona suporti la seua condició de domesticitat, caldrà que sigui compensada pel marit amb distraccions i trobades íntimes. No es pensa que les dones puguin obtenir lleure i descans fora de la casa. La relació quotidiana entre els esposos és dins d’un ambient auster i unes relacions contingudes entre ells. La vida conjugal es pensa com un microcosmos de la vida social en què es compleixen les expectatives de la vida ordenada que es formulen als textos morals: no es tracta de lloar la vida domèstica, sinó la vida ordenada.

 

Isabel Morant Deuste. “La dona i l’esposa en la literatura humanista”, dins M. Àngels Pérez Samper (ed) La vida quotidiana a través dels segles. Barcelona: Ed. Pòrtic “Els Juliols “ 2002, pàg.295-310.  

Índex

Renaixement

Diàleg

Col·loquis

Despuig

Transmissió

Tortosa