Literatura
i realitat al Llibre
del rei En Pere
de Bernat Desclot
En
el llibre Desclot en tot moment només intenta transmetre la veritat,
ajustada als fets històrics, sense tergiversar la realitat ni inventar-la.
Analitzant diversos passatges, podem arribar a la conclusió que després del procés d’informació, objectivació i ordenació, se situa en
una perspectiva externa (de fet, no focalitzada) omniscient i narra els
esdeveniments de forma sòbria, encara que això no vulgui dir que intenta ser
imparcial, que no ho intenta.
Però
la realitat és que fa de la narració literatura per diversos
motius:
Perquè
en el plantejament de l’acció i en la seua dramatització recrea la
realitat de forma ideològicament rendible.
Perquè recrea la realitat en convertir els almogàvers en herois, donant-los una personalitat única col·lectiva, justificant-ne la presència i prestigiant-los (fa de necessitat, virtut). Afavoreix els interessos de la monarquia en convertir les batalles en gestes de gran valor dignes de ser contades.
Perquè en el desafiament de Bordeus narra el viatge d’anada de manera ajustada a la realitat, però reconstrueix els fets, de manera que relata fets que no pot conèixer sinó per testimonis o per mateix rei. Per tant, hi ha un doble component, de realitat històrica i de realitat. Perquè en el viatge de tornada de Bordeus recorre a una riquesa de matisos per reconstruir la complexitat de la situació. Recorre a la literatura en el moment que el rei és acaçat per Joan Nunis.
Però
sobretot recorre a la literatura perquè fa una elaboració ideològica
del rei, al qual presenta com
un cavaller heroic que desperta simpatia i admiració, el justifica
i glorifica