Opinions diverses
Segons Martí de Riquer, Despuig exposa que
vol defensar i llustrar el català en un clar paral·lelisme de la
Defense et illustrations de la langue française (1549) de Joachim de
Bellay; no tolera la castellanització de Catalunya, però mai no blasma el
castellà.
Joan Tres: l'estil i la llengua de l'obra
són determinants pel seu gènere, el diàleg, que corresponen al registre oral
com demana el gènere durant el Renaixement, i això vol dir un llenguatge
familiar, espontani i pensadament dialectal. La presència de castellanismes,
locucions, frases fetes, dites populars i sentències cultes confereixen
amenitat i naturalitat al text.
Eulàlia Duran recorda que Tortosa era ruta
obligada entre València i Barcelona, i que es trobava molt connectada amb els
cercles de la cort imperial, amb els nuclis
erasmistes de València i Barcelona i amb els estats italians, sobretot Nàpols,
Roma i Florència, a causa de les operacions comercials, ja que Tortosa era un
important port marítim. Exposa que la puresa del llenguatge era un tret
erasmista i una de les finalitats de Despuig.
De Francesc Guirado i Pagès. "Erasme de Rotterdam i Cristòfol Despuig: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa", dins Nous Col·loquis, IV: Tortosa, Ed. Centre d'Estudis Francesc Martorell, 2000, pàg. 117-136