Opinions diverses

Segons Martí de Riquer, Despuig exposa que vol defensar i llustrar el català en un clar paral·lelisme de la Defense et illustrations de la langue française (1549) de Joachim de Bellay; no tolera la castellanització de Catalunya, però mai no blasma el castellà.

Joan Tres: l'estil i la llengua de l'obra són determinants pel seu gènere, el diàleg, que corresponen al registre oral com demana el gènere durant el Renaixement, i això vol dir un llenguatge familiar, espontani i pensadament dialectal. La presència de castellanismes, locucions, frases fetes, dites populars i sentències cultes confereixen amenitat i naturalitat al text.

Eulàlia Duran recorda que Tortosa era ruta obligada entre València i Barcelona, i que es trobava molt connectada amb els cercles de la cort imperial, amb els  nuclis erasmistes de València i Barcelona i amb els estats italians, sobretot Nàpols, Roma i Florència, a causa de les operacions comercials, ja que Tortosa era un important port marítim. Exposa que la puresa del llenguatge era un tret erasmista i una de les finalitats de Despuig.

De Francesc Guirado i Pagès. "Erasme de Rotterdam i Cristòfol Despuig: Los col·loquis de  la insigne ciutat de Tortosa", dins Nous Col·loquis, IV: Tortosa, Ed. Centre d'Estudis Francesc Martorell, 2000, pàg. 117-136