Erasmisme filològic de Juan de Valdés: ressò erasmista al Diálogo de la lengua 

Juan de Valdés va redactar el seu Diálogo de la lengua a Nàpols, entre 1535-36 perquè hi hagué una bona eina per a l'aprenentatge del castellà, que havia esdevingut llengua universal, però no  va ser fins a l'any 1737  que Gregori Mayans el va publicar.

Segons Francisco Abad, a l'article "Juan de Valdés y la conciencia lingüística de los erasmistas españoles"[1], els principals continguts lingüístics del Diálogo de la lengua de Valdés són:

1-      Notícia de fenòmens de la història lingüística del castellà.

2-      Necessitat de conreu de la llengua, de manera que li doni autoritat i li tragui caràcter vulgar.

3-      Mostrar que cada idioma té propietats distintives i caracteritzadores.

4-      Origen llatí del castellà i consideració del grec com a antiga llengua peninsular.

5-      La propietat de la llengua castellana es troba als refranys, malgrat que alguns també posseeixen, a més, una càrrega d'artifici en forma de consonants que és aliena a l'estil propi de l'idioma.

6-      Són ideals elocutius la propietat als vocables i fugir de l'afectació, tot i que hagin d'estar presents en el discurs un enriquiment i una elegància lingüístics en construir-lo.

1-     Sobre la parla materna

2-     Sobre el valor de l'ús de la llengua en el seu aprenentatge.

3-     Sobre la necessitat d'enriquir la parla. 

4-     Sobre la relació entre els refranys i la puresa del llenguatge.

5-     Sobre l'ascendència d'Erasme en  l'ús de refranys.

6-     Sobre l'estil breu i concís de la llengua com ho fan els refranys i el valor de col·loqui entre personatges com a eina de comunicació natural.

De Francesc Guirado i Pagès. "Erasme de Rotterdam i Cristòfol Despuig: Los col·loquis de  la insigne ciutat de Tortosa", dins Nous Col·loquis, IV. Tortosa: Ed. Centre d'Estudis Francesc Martorell, 2000, pàg. 117-136