La Rhetorica ad Herennium: transmissió i autor
Va ser un tractat desconegut pels romans, ja que no va aparèixer fins al segle IV dC per als romans i al segle IX va ser la reaparició definitiva. Des d'aleshores esdevingué una peça clau per als qui volien adquirir coneixements sòlids en el camp de les humanitats.
Des de la seua aparició a la llum pública va ser atribuïda a Ciceró, ja que té moltes semblances i coincidències a amb el seu incomplet De inuentione. A meitat del segle XV, però, Lorenzo Valla i Angelo Decembrio van dubtar de l'autoria. Finalment el 1491 Rafael Regius presenta l'obra com a indigna de Ciceró i l'atribueix a un autor anomenat Cornifici, esmentat per Quintilià a la Institutio oratoria, encara que ja el diferencia de l'autor de la Rhetorica ad Herennium. Amb això, doncs, tenim raons objectives per arribar a la conclusió que no podem esbrinar-ne la paternitat, de tal manera que és una obra anònima, hem d'atribuir-la a una auctor incertus.
Però una lectura atenta de l'obra dóna dades suficients per a poder formar-se una imatge de l'autor i del medi social en que es movia: havia de ser un home d'edat madura, entre els vint-i-cinc i quaranta-cinc anys -nascut, doncs, entre els anys 130 i 110 aC-, originari de l'est o sud-est de Roma, potser d'origen modest, amb una bona formació, però, en lletres gregues i amb sòlids coneixements de retòrica i filosofia, de base platònica, però amb influències dels epicuris, dels estoics i dels pitagòrics, i amb tendències eclèctiques en política, ja que tot i la tendència més propera als populares, sovint lloa l'actitud dels optimates. És possible que hagués estat una senador en actiu als voltants de l'any 90 i hagués estat alliberat de les tasques de magistratura durant els anys 84-83, en què hauria escrit el tractat.
De Anònim. Retòrica a Herenni. A cura de Jaume Medina (introducció, traducció i notes). Barcelona: La Magrana, 2003, pàg. 7-12. Col·lecció "L'Esparver Clàssic", núm. 46.
Índex | Renaixement | Diàleg | Col·loquis | Despuig | Transmissió | Tortosa |