Normes
o consells útils
Hi
ha un conjunt de normes de composició de la tragèdia que cal respectar perquè
sigui canònica i pugui tenir èxit en la representació:
- Defineix la peripècia com el canvi sobtat sobre allò
esperat (la sorpresa) i el reconeixement com el canvi que fa passar de la
ignorància al coneixement d'un personatge dins de la trama, amb la qual
cosa ens explica les normes del que avui suspense;
també diu que l'element patètic és l'acció que fa morir o patir.
Menysprea els reconeixements basats en els signes, els basats en una peripècia
i els arranjats pel poeta; valora més els produïts per un record dels
personatge, o que es fan a partir d'un silogisme o paralogisme, però
sobretot valora aquells que es duen a terme a partir dels mateixos fets.
- Les
parts de la tragèdia han de
ser el pròleg, l'episodi, l'èxode i el cant de cor, dividit en pàrodes
i estàsinon.
- Respecte a la compassió i la temença, diu que
l'element que suscita compassió o temença pot produir-se a partir de
l'espectacle, però és millor que sigui a partir de l'ordenació dels
fets, és a dir, de la trama. Els caràcters cal que siguin, sobretot,
coherents amb la seua actuació.
- La poètica és pròpia d'una persona ben dotada: en una
obra cal exposar primer la idea general, que s'ha de fer evident a
l'espectador i, després, donar nom als personatges per a així compondre
i desenvolupar els episodis en acabat. El tema pot ser senzill (és un plaer
veure com resumeix Aristòtil el tema de l'Odissea: en resumeix
l'argument en quatre ratlles, al capítol 17). A més, les tragèdies han
de tenir nus i desenllaç. L'actor, mitjançant la dicció i els fets, ha
d'establir allò que correspon al pensament, és a dir, demostrar,
refutar, moure les passions, amplificar-les o disminuir-les... en
definitiva, moure a compassió o a temor.