Normes o consells útils

Hi ha un conjunt de normes de composició de la tragèdia que cal respectar perquè sigui canònica i pugui tenir èxit en la representació:

  1. Defineix la peripècia com el canvi sobtat sobre allò esperat (la sorpresa) i el reconeixement com el canvi que fa passar de la ignorància al coneixement d'un personatge dins de la trama, amb la qual cosa ens explica les normes del que avui suspense; també diu que l'element patètic és l'acció que fa morir o patir. Menysprea els reconeixements basats en els signes, els basats en una peripècia i els arranjats pel poeta; valora més els produïts per un record dels personatge, o que es fan a partir d'un silogisme o paralogisme, però sobretot valora aquells que es duen a terme a partir dels mateixos fets.
  2. Les parts de la tragèdia  han de ser el pròleg, l'episodi, l'èxode i el cant de cor, dividit en pàrodes i estàsinon.
  3. Respecte a la compassió i la temença, diu que l'element que suscita compassió o temença pot produir-se a partir de l'espectacle, però és millor que sigui a partir de l'ordenació dels fets, és a dir, de la trama. Els caràcters cal que siguin, sobretot, coherents amb la seua actuació.
  4. La poètica és pròpia d'una persona ben dotada: en una obra cal exposar primer la idea general, que s'ha de fer evident a l'espectador i, després, donar nom als personatges per a així compondre i desenvolupar els episodis en acabat. El tema pot ser senzill (és un plaer veure com resumeix Aristòtil el tema de l'Odissea: en resumeix l'argument en quatre ratlles, al capítol 17). A més, les tragèdies han de tenir nus i desenllaç. L'actor, mitjançant la dicció i els fets, ha d'establir allò que correspon al pensament, és a dir, demostrar, refutar, moure les passions, amplificar-les o disminuir-les... en definitiva, moure a compassió o a temor.