Elements arquitectònics canònics

L'arquitectura del Renaixement  rebutja, com les altres arts, tot allò que recordi el passat medieval: hi ha un rebuig a qualsevol construcció que sigui de gust romànic o gòtic. Molts són els elements arquitectònics que caracteritzen les construccions renaixentistes. De la mateixa manera que en les altres arts, els cànons demanaven que fossin elements harmònics, proporcionats, simètrics, equilibrats, inspirats, mitjançant la imitació i la emulació, en els models clàssics; la font d'inspiració havia estat l'observació de les restes de construccions clàssiques, com teatres, amfiteatres, temples, circs i la lectura de textos dels autors grecs i llatins.

Les parets apareixen netes de decoració, i per a les cobertes se cerquen solucions amb volta de canó, d'aresta i sobretot les cúpules. Abunden els arcs de mig punt repenjat sobre fines columnes i les pilastres adossades a parets, ja que el veritable suport de l'edifici és el mur. 

De E. Altarriba i altres. Els Reials Col·legis de Tortosa. Tortosa: Tresmall, 1996, pàg. 59-61