La glossa de refranys i cançons

La reelaboració culta de refranys i cançons populars de temàtica amorosa és una tendència lírica catalana del Renaixement.

La cançó o el refrany, ja coneguts, donen la pauta i el poeta n'ofereix la seua personal interpretació, que és la sorpresa, la glossa d'este refrany. El refrany, d'un a quatre versos,  és el nucli de la composició poètica, i apareix a l'inici de la composició poètica i en es repeteix en la tornada. El refrany dóna el motiu i la glossa ha de tenir una dicció viva, apta per a ser cantada.

J. Solervicens i E. Duran. Literatura catalana moderna I. Barcelona: ECSA/UOC, 2000.