La glossa de refranys i cançons
La
reelaboració culta de refranys i cançons populars de temàtica amorosa
és una tendència lírica catalana del Renaixement.
La
cançó o el refrany, ja coneguts, donen la pauta i el poeta n'ofereix
la seua personal interpretació, que és la sorpresa, la glossa
d'este refrany. El refrany,
d'un a quatre versos,
és el nucli de la
composició poètica, i apareix a l'inici de la composició poètica i
en es repeteix en la tornada. El refrany dóna el motiu i la glossa ha de
tenir una dicció viva, apta per a
ser cantada.
J. Solervicens i E. Duran. Literatura catalana moderna I. Barcelona: ECSA/UOC, 2000.