El saber escolàstic

Les innovacions del segle XIII es manifesten tant en l'educació superior, com en l'educació elemental que, per primera vegada, deixa testimonis de la seva existència en ambients seglars i en llengua no llatina. L'educació superior, per la seva banda, s'amplia espectacularment en les noves i poderoses fundacions docents, dites Universitats, (París i Orleans, Oxford i Cambridge, Bolònia i Pàdua, Tolosa, Montpeller, Salamanca...) i genera un nou tipus d'organització del saber, que era vist com una temible revolució pels mestres del XII de formació classicitzant que he esmentat fa un moment i que es coneix amb el nom d'escolàstica. Els nous intel·lectuals universitaris, que eren essencialment lògics i teòlegs, es van preocupar per fabricar un repertori impressionant d'eines d'ús del saber per als professionals: concordances bíbliques, florilegis d'autors, llistats alfabètics d'autoritats, recopilacions d'història universal, de vides de sants, d'anècdotes i d'exemples, de lleis civils i religioses, de qüestions... El model del saber escolàstic ve a ser com un primer pas cap a la sistemàtica de la informació que triomfa a les computadores de les acaballes del segle XX i va introduir una sèrie de mutacions destinades a canviar els hàbits mentals de les elits cultes: l'aparició del llibre de consulta, de la lectura en silenci, de la cal·ligrafia cursiva individual, d'una determinada disposició de la pàgina escrita, de la producció massiva de textos (la indústria del paper irromp a les acaballes del XIII)...

Lola Badia (1992). "El saber i l’ensenyament a la baixa Edat Mitjana: una noció de conjunt". A: Llull, R. Pàgines pedagògiques (edició a cura de L. Badia i A. Soler; pàg. XXIX-XXXIX). Barcelona: Eumo Editorial, Diputació de Barcelona (Textos pedagògics, 31).]