L’epístola és un escrit que hom envia a persones absents per tal d’indicar-los alguna cosa.
L’epístola es divideix en familiar, erudita i poètica.
1- L’epístola familiar (o carta) és aquella que hom sol escriure per causa d’algun afer, o per testimoniar l’amor o per alguna causa semblant.
En relació amb la matèria de què tracta l’epístola familiar, rep diversos noms: petitòria (si demanem alguna cosa), gratulatòria (si donem gràcies), consolatòria ( si consolem els tristos), comendatòria (si recomanem algú a una altre)...
Han de tenir cinc virtuts: simplicitat, conveniència, perspicuïtat, brevetat i elegància.
Simple: no té res d’estrany ni fingit.
Convenient: s’acomoda a l’argument, al lloc, al temps i a la persona.
Perspícua: és entesa gairebé sense esforç per la persona a què va adreçada.
Breu: no conté cap amplificació inútil.
Elegant: a més de la puresa del discurs, conté una elegància natural i no buscada, provinent de l’estructura dels mots i dels ornaments de l’estil no gens brillants
2- L’epístola erudita és aquella que gira entorn dels arguments de les ciències o de les arts.
3- L’epístola poètica és aquella en què els preceptes de la vida o de les arts i de les ciències són ensenyants exposant-los per mitjà d’un ornament poètic.
De Jaume Medina, “L’epístola”, dins L’art de la paraula. Tractat de retòrica i poètica. Barcelona: Proa, 2000. Col·lecció “Biblioteca Literària. Estudis”, núm. 1. Pàg. 242-243
En el cas del diàleg renaixentista, hi va haver casos freqüents d'interferències genèriques, perquè una epístola implica un diàleg amb un destinatari físicament absent, però afectivament ben present. Si s’estableix un intercanvi de cartes entre dos interlocutors, som davant d’un diàleg epistolar. Ara bé, no podem considerar això un diàleg perquè no comparteix els trets formals del gènere, i llavors cal interpretar-ho dins de la narrativa sentimental.
| Índex | Renaixement | Diàleg | Col·loquis | Despuig | Transmissió | Tortosa |