Censal
(DIEC)
Obligació
redimible de pagar una pensió anual a una persona i als seus successors (els
censalers o censalistes) en virtut d’un capital rebut per qui la contrau (el
censatari). A l’Edat Mitjana i al Renaixement era freqüent que particulars
deixessin préstecs als municipis, que es convertien en censataris.