Evolució del diàleg durant el Renaixement
El diàleg va ser un gènere dinàmic, va sofrir una evolució durant el Renaixement. L'evolució es pot dividir en tres períodes:
Ø
Període de formació del diàleg renaixentista:
§
Diàlegs dogmàtics –doctrinals o didàctics-, amb un
predomini absolut de les idees per damunt de la ficció.
§
Les idees no es vinculen a la realitat coetània.
§
Emmirallats formalment en el model clàssic (Plató, però
sobretot en els convivio de Ciceró): no utilitzen l’esquema retòric
pregunta-resposta o del mestre –deixeble (com els medievals o escolàstics?),
sinó altres més productius estèticament i ideològicament, en els quals un
selecte grup d’iniciats argumenten entorn de temàtiques volgudament cultes,
de manera dinàmica, de tal manera que el missatge ideològic no se’ns exposa
al començament, sinó que va emergint gradualment.
§
Joan Lluís Vives
n’és l’exponent més remarcable (Christi Iesu triumphus. Virginis Dei
parentis oratio)
Ø
Diàlegs del període de plenitud del Renaixement:
§
Diàlegs doxogràfics.
§
Tracten temàtiques relacionades amb la realitat coetània.
§
Creen ficcions versemblants, amb un ús extens i intens de la
ficció: dins de marcs naturals o urbans dinàmics, creats a partir de les
observacions d’interlocutors totalment integrats en les accions narrades. La
ficció conversacional evoca la realitat de l’època, n’esdevé un fresc.
§
Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor
Despuig, El cortesano de Lluís del Milà i el Linguae latinae
exercitatio de Joan Lluís Vives en són els exponents principals.
Ø
Diàlegs de la tardor del Renaixement (Manierisme?):
§
Fets segons models dogmàtics pedestres: esquema
pregunta-resposta.
§
Tracten temàtiques erudites o eternes, que vessen
espiritualitat contrareformista.
§ Posen poca atenció al component de ficció: hi ha un empobriment de les possibilitats estètiques, sense emmarcar especialment i amb una reducció de la caracterització dels personatges.
A
partir de Josep Solervicens. “Epíleg”, dins El diàleg renaixentista: Joan Lluís Vives,
Cristòfor Despuig, Lluís del Milà, Antoni Agustí. Barcelona: Edicions de
l’Abadia de Montserrat, 1997, pàg. 215-223.
| Índex | Renaixement | Diàleg | Col·loquis | Despuig | Transmissió | Tortosa |