4
 
 
 
8

- Com vols, qui conta casos llastimosos,
que no vinga a tenir los ulls plorosos?
I per què has de voler renovar plagues,
que és clavar-me en lo cor punyals i dagues?
Perquè, ¿qui hi ha que parle d'estes coses,
vent-les vui dia encara perilloses,
que no plore, gemegue i que es llastime
per molt que faça i generós s'anime?
Qui hi ha, per vida teua, que en parlar-ne
no vingue casi a punt de reventar-ne?

12
 
 
 
16
 
 
 
20

Qui pot haver avui que no gemegue
i que, parlant, les llàgrimes no es begue?
Ha-hi home o dona, viuda ni donzella,
que en son cor lo pesar no hi faça mella?
Veuràs a capellans ni a religiosos
que no estiguen d'açò prou temerosos?
De vèurer Catalunya una campanya,
¿no se'n llastime fins a la companya?
Trobaràs vui hacienda, per ventura,
de qui pugues jurar que està segura?

 
 
24
 
 
 
28

Per fas o nefas tot ne va a les basses,
i sols mos resta morques i cacasses;
i onsevulla veuràs, si te n'adones,
que s'acaben haciendes i persones.
Mes, si tens tant desig i tantes ganes
de saber lo succés que tu em demanes
i com se va acabant aquesta terra,
per trobar-se invadida de tal guerra,
encara que és pesada i trista història,
i tinc los ulls plens d'aigua ab sa memòria,

32
 
 
 
36
 
 
 
40

te vull anar dient que Catalunya
de ser una altra Troia no s'allunya.
Los succesos veuràs d'aquella pròpia
que són del Principat, si no la còpia,
casi lo original -tant se pareixen-,
puix que dubtosos als més cuerdos deixen.
Bé es pot aquí encaixar troianas opes,
posat que les acaben tantes tropes.
Lamentabile regnum dir poria,
estant-ho el Principat avui en dia.

 
 
44
 
 
 
48

I, sens ser lo poeta mantuano,
arma -poria dir- virumque cano.
Mes ab tot, perquè açò millor s'entengue,
és bé que l'aigua de més lluny se prengue.
De Troia es diu que la perdé una poma,
de Catalunya, una coloma.
Va's judicar allà contra justícia,
no hi ha hagut per ací menos malícia.
Va-ho fer Paris allà per Venus bella,
feren-ho ací ministres per Castella.

52
 
 
 
56
 
 
 
60

Prometé-se-li a Paris hermosura,
per ací tot se feia a plata pura.
Del mal judici se enujà la diosa,
al Principat tocava aqueixa cosa.
Allà deu anys hi va durar la guerra,
no se li espere menos a esta terra.
Allà hi hagué un Senon traidor de marca,
molts Senons per ací feia el monarca.
Sap-se que aquell d'allà ne isqué ab la sua,
per ací els ve a matar primer la bua.

 
 
64
 
 
 
68

Los grecs ab un cavall guanyaren Troia,
ací ab molts intentaven tal tramoia.
Fingidament posà aquell dins la pata,
ab socolor ací d'haver Leucata.
Allà cregueren la intenció fingida,
també fonc Catalunya inadvertida.
Veritat que un Lacaon se recelava,
i ací n'hi hagué també qui ho sospitava.
¿Quae tanta -Lacaon deia- insania, ciues?
Molts ho deien ací vent guerres vives.

72
 
 
 
76
 
 
 
80

Creditis -repetia- auectos hostes;
ací es deia també vent tantes postes.
¿Dona carere dolis? -aquell deia-;
per ací lo mateix en quant se feia.
Aut haec in nostros est machina muros;
pensaven-se que els nostres fossen suros.
Aliquis latet error -deia el poble-;
per ací n'hi va haver qui ho deia el doble.
Ell ne credite, teucri -replicava-;
francès hi hagué que ja ens desenganyava.

 
 
84
 
 
 
88

Quicquid id est, timeo -repetia-;
quant català hi hagué que ja es temia!
Que es temessen allà vaja en bona hora,
perquè deu anys durà la diafora.
Però que ací es callàs no és meravella,
puix no teníem guerres ab Castella.
Encara que, en son cor, jo entenc que ha estona
que tenien rancor ab Barcelona.
Sobre què ni per què jo no ho atino,
i és molt llarg de contar al que imagino.

92
 
 
 
96
 
 
 
100

I encara que es sabés no volè'ns gaire,
passàvem-ho per gala i per donaire.
Per lo qual, no estorbar que entrassen tropes
fou respectar un rei, jugant-se copes.
Però, en vent que lo trumfo era d'espases,
la gent se començà a eixir de ses cases.
Va's alterar lo joc, perquè no és cosa
que es puga renunciar en llei honrosa;
mes, puix de joc parlam i un rey se juga,
¿com és possible que altra volta puga

 
 
104
 
 
 
108

tornar a renunciar, tan a la clara,
i li vinga a eixir tot a la cara?
Perquè ab cavall d'espases prou se veia
que es torna a renunciar al joc que es feia,
i, al jugar-se lo rei una vegada,
ja se li perdonava la burrada.
Mes, tornant lo cavall del mateix palo,
en mi mateix vaig dir de prompte: «Malo,
lo joc perdrà també segons me miro,
perquè lo jugar mal ja ho fa de tiro;

112
 
 
 
116
 
 
 
120

fer-li han caure els balons que porta ab vetes,
i vindran-li a sentar gentils faldetes;
que, encara que molts trumfos en mans tinga,
ha-li de ser forçós que a perdre'l vinga».
Veurà després sa tema porfiada,
fent-li pagar faldetes i burrada;
per no tenir cuidado i diligència,
tot son joc ha posat en contingència.
I si es reté el cavall, no se'n parlava,
i era infalible que lo joc guanyava.

 
 
124
 
 
 
128

Mes, puix d'este cavall parlam ja ha estona,
deixem-lo estar rodant en sa tahona;
al de Troia tornem, que és nòstron tema:
veurem d'un bony que té com n'ix postema;
postema de soldats que un cos corrompen
d'una província quant ab ella rompen.
Hagué-hi sobre l'entrar-lo diferències,
que tants caps, tants barrets, tantes sentències.
Al fi, per a que entràs, los murs romperen,
i ací, de nostres lleis, què és lo que feren?

132
 
 
 
136
 
 
 
140

Los de Troia mateixa ho esforçaven,
i ací los de l'Audiència ho procuraven.
Allà los del cavall van cremar Troia,
i ací los de a cavall la millor joia.
Allà no els van deixar bufets ni taules,
ací mos han cremat fins als retaules.
Maten allà a Corebo junt a una ara,
i ací, del de Flavià, què n'han fet ara?
Panto se'n porta allà los déus dels temples,
ací de nòstron Déu vem tals exemples;

 
 
144
 
 
 
148
 
 
 
152

Panto ho va fer allà per reverència,
tingué ací un sacerdot tal diligència;
Panto ho va fer que els grecs no els abrasassen,
i ací que el sacrament no li cremassen;
llastimós fonc allà lo cas de Panto,
i ací lo del prevere que m'espanto;
allà roben i maten tots quants troben,
per ací així mateix maten i roben.
Catalunya és, doncs, vui Troia perduda,
mes no del tot, que Déu li ve en ajuda.
Però està, segons vem, molt abrasada;
ab tot, no la veuran grecs acabada.

 
 
 
156
 
 
 
160

- I qui són eixos grecs que li fan guerra?
- No et dic que castellans, la gent més perra?
- Qui és lo dels enganys taimat Ulisses?
- ¡No diries això, si bé hi sentisses,
puix que deuen-ho dir ja per les places!
¡Oh, i fins aquells que pinten carabasses!
- No em diries qui és lo tal infame?
- Lo privat comte-duc és qui açò trama.

 
 
164
 
 
 
168

- I qui li fa canons per a teixir-ho?
- Casi, casi que estic per a no dir-ho.
- Puix per què no em vols dir qui lo tal fia?
- Per ser fill d'Aragó que no deuria.
- Lo nom me vulles dir, que ja el desdauro.
- Potro fes compte que és del rei centauro.
- I per açò qui es diu que li fa empesa?
- De sols los volons és aqueixa empresa.
- I saps qui ho tix, posada a punt la trama?
- Clara cosa que el rei, segons és fama.

172
 
 
 
176
 
 
 
180

- Doncs, tres són a teixir aquest desvari?
- Tres són: lo rei, lo duc i lo notari.
- I als tres, com tixen, ¿ab quin nom los marques?
- Lo nom no els puc llevar de les tres Parques.
- I qui lo ofici fa de llançadora?
- Lo duc de Fernandina, en mar tothora.
- ¡Oh, què bona peça és la que me mentes!
- Ja sé que ell mos ha dat moltes espentes.
- I quan pretenen acabar la tela?
- ¡Bé porten lo negoci a rem i a vela!

 
 
184
 
 
 
188

- ¡Segons això, no fan vagar les calques!
- Tinc por que et donen temps a que cavalques.
- ¡No pot ser, que ja tinc ací el quartago!
- Ab tot, mos donaran algun mal trago.
- Per Catalunya em pesa, que és ma pàtria.
- Sí, que los altres són de Neopàtria...
- A fe que està la pobra ab grans quimeres.
- ¡Més pena em dóna a mi que crie queres!
- Però del rei, què en dius? ¿Hi fa tarea?
- Praecisa est a texente vita mea.

192
 
 
 
196
 
 
 
200

- Massa dius bé, que el rei no té més vida
que la tela del reine que té ordida:
¡puix a fe que era gran la del d'Espanya!
- Mes no veus tu que és estat tela d'aranya?
- Segons això, s'hauran trencat fils d'ella...
- Casi té sols la trama de Castella.
- Com se trenquen tants fils tots a la una?
- Per teixir massa fort, és veu comuna.
- Puix, si aqueix és lo dany, com no s'amolla?
- Penso que no es coneix i així s'afolla.

 
 
204
 
 
 
208

- I què t'apar d'aquesta impertinència?
- Que ab Minerva té Aracnes competència.
- Com les dones no ho diuen, que ho pateixen?
¿Què, les províncies? ¿Com d'açò no es queixen?
- ¡Si, per ser excessiu lo dany que es dona,
ja ha estona Catalunya que ho raona!
- I no hi ha hagut remei en dany tan grave?
- Pitjor està vui dia que no estava.
- Io apostaré que vénen a les males.
- Així m'ho apar, puix corren ja les bales.

212
 
 
 
216
 
 
 
220

- Mes, què judiques tu d'aquestes coses?
- Que miro nostres vides perilloses.
- Puix tu t'espantes, que t'estàs en casa?
- Tot ho veig ara que és campanya rasa.
- Ab tot, has de tenir ànimo i brio.
- ¡Puix, de vèncer a grecs, quant desconfio!
- Doncs, de què era la por que tu tenies?
- D'aquelles queres que parlar me oïes.
- Que de parcialitats entre los nostres!
- Per això mateix és que tu demostres.

 
 
224

- També deus voler dir que estos són tinya...
- ¡Prou que tot mos ho tinyen, ab sa rinya!
- Tothom tindrà bon seny, no hi poses dubte.
- ¡Puix no ens trauran los grecs d'aquest reducte!