Exemple de diàleg clàssic

Plató: "El mite de la caverna" a La República

- I a continuació -vaig seguir- compara amb la següent escena l'estat en què, respecte a l'educació o la seua falta, es troba a la natura. Imagina un cavernós habitatge subterrani proveït d'una llarga entrada, oberta a la llum, que s'estén per tot l'ample de a caverna, i uns homes que hi estan des de xiquets, lligats pels peus i pel coll, de manera que han d'estar-se quiets i mirar només cap endavant, perquè les lligadures els impedeixen torçar el cap; rere seu, la llum d'un foc que crema una mica llunyà, i en pla superior, i entre el foc i les encadenats, un camí situat en alt, al llarg del qual suposa't que s'ha construït un barandat semblant a les mampares que s'alcen entre els titellaires i el públic, per damunt del qual exhibeixen estos les seues meravelles.

- Ja ho veig -va dir.

- Doncs bé, ve ara,  tot al llarg de la pareteta, uns homes que transporten tota classe d'objectes, l'altura dels quals sobrepassa la de la paret, i estàtues d'homes o animals fetes de pedra i de fusta i de tota classe de matèries; entre els portadors hi haurà, com és natural, uns que vagin parlant i uns altres que estiguin callats.

- Quina cosa estranya descrius -va dir- i quins presoners estranys! 

- Igual que nosaltres -vaig dir, perquè, en primer lloc, ¿creus que els que estan així han vist una altra cosa d'ells mateixs o dels seus companys sinó les ombres projectades pel foc sobre la part de la caverna que està davant d'ells?

- ¿Com -va dir-, si tota la vida han estat obligats a mantenir immòbils els caps?

- ¿I dels objectes transportats? ¿No hauran vist el mateix?

- ¿Quina altra cosa han de veure?

- I si es poguessin parlar els uns amb els altres, ¿no penses que creurien estar-se referint a aquelles ombres que veien passar davant d'ells?

- A la força.

- ¿I si la presó tingués un eco que vingués de la part de davant? ¿Penses que, cada vegada que parles algú dels que passaven, els presoners creurien que allò que parlava era una cosa diferent de l'ombra que veien passar?

- No per Zeus!- va dir.

- Llavors no hi dubte -vaig dir jo- de que els presoners no tindrien per real cap altra cosa que les ombres dels objectes fabricats.

- És completament forçós.

- Examina, doncs -vaig dir-, què passaria si fossin alliberats de les seues cadenes i curats de la seua ignorància, i si, conforme a naturalesa, els passés el següent [...]