Els darrers Montcada tortosins
El fill de Ramon I de Montcada, Ramon II de Montcada el Jove (10), va continuar la línia, mentre que l'altre fill Guillem Ramon II de Montcada va formar la rama d'Aitona. Seguint la línia de Tortosa, el fill de Ramon II fou Ramon III de Montcada (11), que va morir entre 1286/90. Destacà junt a Pere II, de qui era conseller militar, en la croada contra Catalunya (1285), on fou greument ferit. Cobrava la lleuda de Tortosa i el 1285, els consellers van expulsar el lleuder (recaptador d'impostos), cosa que va provocar greus represàlies dels Templers i de Ramon III de Montcada i, al final, va haver d'intervenir el rei [HT, 207]. El succeí Guillem II de Montcada (12), que el 1294 [HT, 94] va fer una carta de concanvi al rei Jaume II, mitjançant la qual el rei li dóna els castells i viles de Vallovar barat al de Tortosa i del castell de la Suda. Per tant, a partir d'ara la família Montcada abandona Tortosa de manera gairebé definitiva. Va tenir només filles, i va fer casar la primogènita Teresa de Montcada i d'Ayerbe (13) amb l'hereu de la rama d'Aitona, Ot I de Montcada i de Lloria el Jove (14), per tal que el patrimoni quedés dins del llinatge.
Ot I de Montcada va morir el 1331 i va ser enterrat a la Seu de Lleida. El seu hereu, Guillem II de Montcada i de Montcada (15), que va morir el 1371, prengué part en la guerra contra Castella i va residir els darrers anys a Lleida. El seu fill, Ot III de Montcada i Maça de Liçana (16), mort entre 1413 i 1426, va mantenir-se neutral en la disputa entre Pere II el Cerimoniós i son fill Joan I el Caçador. Va anar a les expedicions de Grècia i el 1381 i a Sicília el 1392, i fou camarlenc i conseller dels reis Martí I i Martí II (de Sicília).